Nota XXX - Els autobusos Pegaso 6050 de TUSA

L'any 1972 ENASA va presentar al Saló de l'Automòbil de Barcelona el seu nou model d'autobús Pegaso 6050. Tenia una estructura auto portant fabricada per Jorsa. Estava equipat amb un motor de sis cilindres en línia Pegaso 9152 de 210 CV turboalimentat, situat en posició horitzontal a la part posterior. Aquesta disposició del motor permetia un espai interior amb capacitat per a 32 persones assegudes. L'accés i la sortida es feien per dues amples portes de doble fulla.

L'EMT de Madrid va ser l'operador que més vehicles adquirí, amb 564 autobusos. SALTUV (València) en disposà de 54 unitats i TITSA (Tenerife), de 125. La resta d'operadors espanyols no compraren grans quantitats del model Pegaso 6050. L'altre possible gran client, Transports de Barcelona, va provar durant un temps dos prototips (veure Nota XXIV) però va preferir continuar treballant amb el Pegaso 6035, un model de l'any 1964. Tot i això, ENASA va aconseguir alguns contractes a l'exterior, exportant autobusos Pegaso 6050 a Bèlgica, França i Egipte.

El Pegaso 6050 va introduir un nou concepte en la construcció d'autobusos urbans, dissenyats ja des d'origen per a prestar servei en règim d'agent únic, amb un interiorisme més cuidat i un nou motor turboalimentat, que va ser el taló d'Aquil·les del model.

TUSA va disposar de nou autobusos Pegaso 6050. Els cinc primers vehicles van formar la sèrie 81 - 85 i van entrar en servei l'any 1979. Van ser pintats de color vermell. Cobriren sobretot la línia TG entre el barri de Bonavista i la plaça de les Glòries, a Barcelona, per l'autopista A-19 (actual C-31), encara que també van fer servei a les altres línies de la xarxa. 

 

Autobús Pegaso 6050 nº 81 de TUSA al carrer Francesc Layret cobrint la línia 14 entre Artigues i Pomar. Badalona, juliol de 1980.

 

Autobús Pegaso 6050 nº 82 de TUSA aparcat a la plaça de les Glòries. Barcelona, octubre de 1984.

L'any 1980 van entrar en servei els cotxes 86 i 87. El cotxe 86 va ser carrossat per Van Hool. El seu frontal diferia lleugerament dels de la sèrie 81-85, encara que també estava pintat de vermell. En canvi, el cotxe 87 estava pintat de colors groc i blanc. 

 

Autobús Pegaso 6050 amb carrosseria Van Hool nº 86 de TUSA aparcat a la plaça de les Glòries. Barcelona, octubre de 1984.

Autobús Pegaso 6050 nº 87 de TUSA a l'avinguda Martí Pujol, cobrint la línia Font de la Rosa - Estació Renfe, encara no anomenada B26. Badalona, juliol de 1980.

Autobús Pegaso 6050 nº 87 de TUSA aparcat al Passatge Moixó, a la vora de les cotxeres de TUSA del carrer Guifré. Badalona, 9 de gener de 1983.

Com a fet curiós, i tal com es veu en les fotos d'aquesta nota, durant els primers anys vuitanta, alguns vehicles de TUSA passaven els caps de setmana aparcats en un descampat proper a la plaça de les Glòries de Barcelona.

L'any 1986, quan TUSA passà a ser TUBSAL, la sèrie 81 - 85 va ser retirada de servei. Els cotxes 86 i 87 van continuar a la flota de TUBSAL. El cotxe 86 va ser pintat de color groc i va ser renumerat com a 8056. L'any 1987, el cotxe 87 també va rebre la decoració de TUBSAL i va ser renumerat com a 8087. Posteriorment, aquest nombre es canvià pel 8055. Ambdós vehicles van cobrir sobretot les línies B23 i B24. Van ser retirats de servei el 1992 i desballestats. 

 

Autobús Pegaso 6050 nº 8055 de TUBSAL (ex-87 de TUSA) cobrint la línia B23. Sant Adrià de Besòs, 21 de març de 1989.

Autobús Pegaso 6050 nº 8056 de TUBSAL (ex-86 de TUSA) a l'Avinguda Martí Pujol, conrint la línia B26. Badalona, desembre de 1990.

A més d'aquests set vehicles, TUSA també va disposar dels dos prototips del model Pegaso 6050, els cotxes 100 i 101, que anteriorment havien fet proves a Transports de Barcelona. Veure nota XXIV per tenir-ne més informació.

Bibliografia: De Hispano a Pegaso. 100 años de transporte público en España.  

                   César Ariño Planchería.  Barcelona, 2008. 

Nota XXIX - Interrupció del servei a la L2 durant agost de 2012

Des del dilluns dia 6 d'agost i fins el diumenge 26, tres setmanes en total, el servei de metro de la L2 entre Artigues/Sant Adrià i Badalona Pompeu Fabra va estar interromput per treballs de modernització de la infraestructura i millora de les vies. La resta de la línia, entre Artigues/Sant Adrià i Paral·lel, va funcionar amb normalitat.

Aquesta suspensió del servei, habitual a la línia 2 durant l'estiu, va permetre executar obres de renovació de la infraestructura incompatibles amb la circulació de trens. En concret, es va retirar un canvi d'agulles antic a l'entrada de l'estació de Pep Ventura i es va muntar un de nou a l'estació de Gorg. També es va rehabilitar la plataforma de via en un tram de 285 metres al sector de Pep Ventura. A més, es va millorar el drenatge del túnel i es van aplicar mesures contra les filtracions d'aigua. El pressupost dels treballs realitzats per TMB va ser d'1,1 milions d'euros.

Segons informacions que TMB va penjar a la seva pàgina web, el tram de la L2 entre La Pau i Pep Ventura, que fins el 2002 formava part de la L4, té unes necessitats especials de manteniment a causa de les característiques dels terrenys que travessa el túnel. El nivell freàtic de la zona, que inicialment ja va complicar-ne la construcció, amb els anys ha anat augmentant a tota la llera del riu Besòs i ha comportat també un augment de les filtracions. L'agressivitat d'aquestes filtracions provoca que el procés natural de desgast de la superestructura de via s'acceleri notablement. Per aquest motiu s'hi fa una vigilància especial de l'estat de la infraestructura i es planifiquen inversions de forma continuada, per garantir en tot moment les condicions per a la circulació segura dels trens. 

L'autobús 3302 circulant pel carrer Anselm Clavé en direcció a Sant Adrià. Badalona, 17 d'agost de 2012.

Per enllaçar les estacions afectades per la supressió del servei de metro, TMB va habilitar un servei especial d'autobusos entre Artigues/Sant Adrià i Badalona Pompeu Fabra, amb parada a les estacions afectades pel tall (Sant Roc, Gorg i Pep Ventura). Aquest servei va funcionar amb el mateix horari del metro, i es va realitzar amb autobusos articulats MAN de la sèrie 3300 i algun de la sèrie 3400. El servei estava cobert per uns 10 vehicles.

La parada terminal corresponent a Artigues/Sant Adrià es trobava a l'avinguda Alfons XIII, entre Joan XXIII i Mariscal Cabanes. Els autobusos seguien per Alfons XIII, Congrés Eucarístic, Marquès de Montroig (on hi havia les parades corresponents a les estacions de Sant Roc i Gorg), Pep Ventura (amb la parada corresponent a la mateixa estació), Francesc Macià i Creu, on hi havia la parada terminal corresponent a Badalona Pompeu Fabra.

La tornada es feia per Creu, Martí Pujol, Anselm Clavé, Alcalde Xifré, Baldomer Solà (on hi havia la parada corresponent a Pep Ventura), Ponent, Marquès de Montroig (on hi havia les parares corresponents a les estacions de Gorg i Sant Roc), Maresme i Alfons XIII, on hi havia la parada terminal corresponent a l'estació Artigues/Sant Adrià.

Els autobusos, buits, seguien fins a la rotonda d'inici de la Rambla de Guipúscoa, on canviaven de sentit.

El cotxe 3310 estacionat a la parada terminal de Badalona Pompeu Fabra, al carrer de la Creu. Badalona, 17 d'agost de 2012.

El dijous dia 9 d'agost l'Ajuntament de Badalona va demanar a TMB que reforcés el servei dels autobusos, ja que s'havien rebut queixes d'usuaris perquè TMB no havia respectat la mateixa freqüència que tenia el metro ni la durada del trajecte, que en alguns casos havia estat de 30 minuts.

Arran d'aquestes queixes sembla que es va millorar el servei i va augmentar el nombre d'autobusos. De totes maneres, la freqüència entre vehicles no era sempre la mateixa, de vegades entre un autobús i el següent només passaven dos minuts, però després calia esperar fins a cinc o sis minuts fins que arribava el següent vehicle. L'estat del trànsit també influïa en la durada del trajecte.

El dilluns 27 d'agost es va reprendre el servei de metro a tota la L2.

Nota XXVIII - Les línies d'autobús entre Badalona i Ocata

Sembla que abans de 1952 ja existia una línia d'autobús que enllaçava Ocata, El Masnou, Montgat i Badalona. Els titulars de la línia eren Josefa, Miguel i Maria del Pilar Ballester. Aquesta línia tenia la seva terminal a Badalona al carrer Hermano Julio (Via Augusta), davant de l'Hospital Municipal, encara que altres informacions afirmen que la parada d'origen era al carrer General Primo de Rivera (Francesc Layret) cantonada amb Prim. 

Autobús Ocata-Badalona, possiblement de la companyia Autobuses Ocata Herederos de Ballester S.A., a la parada del carrer Martí Pujol, inici del trajecte. Davant del vehicle, els conductors Ramon Gómez i Joan Riera. Foto de l'any 1955 o 1960. Fotografia de R. Gómez, publicada a la revista El Tot Badalona nº 274, 16-22 abril 1988. (Foto Col·lecció París).

L'any 1957 la companyia Urbanizaciones y Transportes (URBAS) va posar en servei la línia AO, entre Sant Adrià de Besòs i Ocata.

El dia 30 de maig de 1959, l'empresa Autobuses Ocata, Herederos de Ballester S.A. va rebre la concessió definitiva de la línia V-1717 entre Badalona i Ocata. Aquesta companyia disposava de 3 autobusos de 19 seients.

Cal suposar, doncs, que a partir de 1957 hi havia dues línies que cobrien el trajecte entre Badalona i Ocata, la de la família Ballester i l'AO d'URBAS, que tenia el seu origen a Sant Adrià. 

Autobús Pegaso Chausson nº 84 d'URBAS cobrint la línia AO, aturat en un embús de tràfic a Montgat. Any 1963. (Foto Col·lecció París)

La línia AO era molt utilitzada a l'estiu per molts badalonins que volien anar cap a les platges de Montgat i El Masnou. Cal dir que en aquella època, les platges de Badalona eren autèntiques clavegueres, plenes de brutícia. Els autobusos, normalment Pegaso-Chausson de la sèrie 80-94 i posteriorment Pegaso-Seida de les sèries 140 i 160, anaven plens de gom a gom, sobretot els diumenges. El servei era força deficient; els autobusos, escassos i les esperes a les parades, molt llargues. Era habitual que el trajecte entre Pep Ventura i Ocata, de no més de sis kilòmetres, es cobrís en 45 minuts i fins i tot més temps. 

Autobús Pegaso-Seida 5020 nº 164 d'URBAS cobrint la línia AO. Anys 60. (Foto Col·lecció París) 

El 14 de gener de 1967, la companyia Urbanizaciones y Transportes va absorbir la línia V-1717 d'Herederos de Ballester, que va ser reunificada amb la línia AO. El 16 d'abril del mateix any, aquesta línia va traslladar la seva terminal de Sant Adrià fins a l'Avinguda Vilanova de Barcelona, davant de l'Estació del Nord. Va ser convertida en una línia exprés, ja que no feia totes les parades de les altres línies amb les que compartia trajecte (NC, BS, AM, SM), sinó que només s'aturava en determinades parades, normalment les més cèntriques i concorregudes de les poblacions que travessava (Barcelona, Sant Adrià, Badalona, Montgat i El Masnou). Les tarifes també eren més cares que les de les altres línies, fins i tot per a fer el mateix trajecte. El primer autobús sortia de Barcelona a les 5.40 i d'Ocata a les 6.00. El darrer servei sortia de Barcelona a les 21.45 i d'Ocata a les 22.00 hores. 

Autobús Pegaso Monotral 6035 nº 257 d'URBAS cobrint la línia AO. Anys 70. (Foto Col·lecció París)

Autobús Pegaso Monotral 6035 nº 2565 de TRANSPORTES DE BARCELONA a la terminal de la línia AO a Barcelona, a l'Avinguda Vilanova. Anys 70. (Foto Miguel Llevat, Col·lecció París)

El 21 d'octubre de 1968, el Ministerio de Obras Públicas va assignar a Urbanizaciones y Transportes la concessió del servei públic regular de transports de viatgers per carretera entre Barcelona i Masnou (Barrio de Ocata).

L'any 1976, Transportes de Barcelona (TB) va comprar Urbanizaciones y Transportes, fet que va comportar que totes les línies, vehicles i treballadors d'aquesta darrera companyia passessin a la primera. A part d'aquest canvi de titularitat, a penes va haver canvis en els serveis. Amb el pas del temps, els Pegaso-Chausson i els Pegaso-Seida van ser substituïts pels Pegaso Monotral 6035 i 6038, vehicles també habituals a les línies urbanes de Barcelona. 

Autobús Pegaso Monotral 6038 nº 6202 cobrint la línia AO al barri de Monsolís, a Montgat. 31 d'octubre de 1983.

El 22 d'abril de 1985 es posà en servei el tram La Pau-Pep Ventura de la L4 del Metro de Barcelona. Aquest fet provocà molts canvis en les línies d'autobusos que circulaven per Badalona. La línia AO va canviar el nom i va passar a anomenar-se 504. El seu recorregut es va escurçar i la seva terminal es va situar a la plaça de Pep Ventura de Badalona, on enllaçava amb la nova estació de Metro. La nova línia 504 va començar a circular el 23 d'abril de 1985. 

Autobús Pegaso Monotral 6038 nº 6201 de TRANSPORTS DE BARCELONA cobrint la línia 504 a la Carretera de Mataró. Badalona, 23 de desembre de 1985.

Però la 504 tingué una vida efímera. El 22 de desembre de 1986 va entrar en servei la nova línia B29, SISTRELLS – OCATA, servida per TUBSAL. Aquesta línia sorgia de la fusió de la línia 504 de TB amb la línia 2 SISTRELLS-MANRESÀ de TUBSAL, creada també el 23 d'abril de 1985. Per tant, TB deixava de fer servei en el Maresme. 

Autobús Pegaso 6055 nº 93 de TUBSAL cobrint la línia B29 camí d'Ocata. El Masnou, 8 de febrer de 1987.

Autobús Pegaso 6055 nº 8150 de TUBSAL cobrint la línia B29. Badalona, 30 de desembre de 1988.

El dia 11 de gener de 1993 la línia B29 patí un canvi substancial. La línia quedà suprimida entre Ocata i la carretera de Tiana. A partir d'aquest punt, els autobusos de la B29 es desviaven cap a Tiana, seguint la ruta de l'antiga B41 de TELCSA, finalitzant el seu recorregut a Tiana, on coincidia amb la terminal de la línia B40 TIANA – BARCELONA, que cobria KALET. Pel costat de Sistrells, la línia es prolongà fins a Montigalà. La B29 va passar a tenir una freqüència de pas de 30 minuts. 

Autobús Pegaso 6055 nº 8147 de TUBSAL cobrint la línia B29 a la Carretera de Mataró. Badalona, 2 de setembre de 1989.

Autobús Pegaso Monotral 6038 nº 8617 de TUBSAL cobrint la línia B29 a la Carretera de Mataró. Badalona, 20 d'abril de 1992.

Per a cobrir el tram Badalona- Montgat-Ocata que la B29 havia deixat de servir es va crear una nova línia, PEP VENTURA-OCATA-TEIÀ, que passà a ser coberta per l'Empresa Casas. Aquesta línia va entrar en servei l'hivern de 1993. Quan l'Empresa Casas va fer arribar la seva línia C10 MATARÓ-BARCELONA per N-II fins a l'estació de Metro de La Pau, a la Rambla de Guipúscoa, suprimí la línia PEP VENTURA-OCATA-TEIÀ, ja que tenia molt baixa ocupació. 

Autobús Pegaso de l'Empresa Casas cobrint la línia Badalona-Ocata-Teià fent parada al baixador de RENFE d'Ocata. El Masnou, 14 d'abril de 1994.(Foto J.A. Solsona, Col·lecció París).

A més, els passatgers de la C10 tenien millors possibilitats de correspondència, ja que a La Pau podien agafar dues línies de Metro, la L2 i la L4, mentre que a Pep Ventura únicament disposaven de la L4, que donava una gran volta pel Besòs i Poble Nou fins arribar al centre de Barcelona. 

Bitllets de l'empresa URBAS amb els trajectes parcials Montgat-Ocata, Estación del Norte-San Adrián, Badalona-Masnou, Badalona-Monsolís i Barrio Salud-Montgat, tots ells de la línia AO. Anys 70.

Bibliografia: Web Los autobuses de Barcelona
                    Web Xaviflorez.org

Nota XXVII - La sèrie 60 - 64 de TUSA

La sèrie 60 - 64 de TUSA estava formada per cinc autobusos Pegaso del model 5062 A. Van ser posats en servei el 1972. 

Cotxe nº 62 aparcat a la vora de les cotxeres del carrer Guifré. Badalona, 9 de gener de 1983.

El model Pegaso 5062 A era una versió urbana dels models 5060 i 5061. Muntava un motor Pegaso 9025 dièsel  de quatre temps, amb una potència de 125 CV a 2.400 r.p.m. i una caixa de canvis de quatre velocitats. Les dimensions del bastidor permetien obtenir un autobús urbà de mitjana capacitat, amb una llargada màxima de 9,7 metres i 2,5 metres d'amplada. Podia portar 18 passatgers asseguts i 66 dempeus. 

Cotxe nº 61 aparcat a la vora de les cotxeres del carrer Guifré. Badalona, novembre de 1982.

  

Els vehicles de TUSA van cobrir sobretot  les antigues línies 9 (Estació RENFE - Sant Crist) ) i 12 (Barrio Sistrells - Ambulatorio).

El cotxe 64, ja en un estat bastant precari, aparcat a les cotxeres del carrer Guifré. (Foto col·lecció París)

El cotxe 60, pintat de vermell, aparcat a les cotxeres. Badalona, 1982. (Foto col·lecció París)

L'any 1982 el cotxe 60 va ser pintat de color vermell i retirat de servei al poc temps. La resta de la sèrie va ser retirada l'any 1986 i desballestada. 

El cotxe 62, a mig desballestar, al costat del cotxe 68, als terrenys de les cotxeres de Pomar. Badalona, juliol de 1986. 

Bibliografia: De Hispano a Pegaso. 

                   100 años de transporte público en España. 

                   César Ariño Claveria. Barcelona, 2008. 

Nota XXVI - Les línies 2 de TUSA, TUBSAL i TUSGSAL

El 19 de desembre  de 2011 es va posar en servei la línia B2 de TUSGSAL entre Canyadó, a Badalona, i L'Hospital de l'Esperit Sant, a Santa Coloma. L'origen de la línia es troba a la Carretera de Mataró, segueix pels barris de Canyadó, Casagemes, Centre, Bufalà, Montigalà, Lloreda, La Salut i Llefià fins arribar a l'Hospital de l'Esperit Sant. La tornada es feia pels mateixos barris, en ordre invers. La nova línia és una versió reduïda de l'antiga línia B22, suprimida el mateix dia en el tram entre Santa Coloma i l'Hospital de Sant Pau.

 Anteriorment han existit sis línies a Badalona que han portat el número 2 en el seu indicatiu:

2 – Barrio Salud- Reyes Católicos (TUSA)

La companyia TUSA servia una línia 2 amb l'indicatiu Barrio Salud-Reyes Católicos (actual plaça Casage­mes), que va deixar de donar servei a fi­nals dels anys 70.

Autobús Nazar nº 8 de TUSA aparcat a les cotxeres. A la finestreta de línea, porta l'indicador de la línia 2, Barrio Salud- Reyes Católicos. Badalona, anys 60 (Foto Col·lecció París).

2 – Sistrells - Metro – Manresà (TUBSAL)

El mes d'abril de 1985, amb l'arribada de la L4 del Metro a Bada­lona, es va crear una línia 2 Sistrells-Metro-Man­resà. Tenia el seu origen al barri de Sistrells, seguia per  Pere Martell, General Weyler, Alfons XIII, Pep Ventura (on enllaçava amb la L4 del Metro), Francesc Macià, Creu, Francesc Layret, Sant Bru, Carretera de Mataró i Carretera de Tiana (Manresà). La tornada es feia per Carretera de Tiana, Carretera de Mataró, Sant Bru, Prim, Germà Juli, Via Augusta, Anselm Clavé, Alcalde Xifré, Baldomer Solà, Cervantes, Llefià, Salvador Espriu, i Marià Benlliure (Sistrells).  Aquesta línia es va suprimir el 21 de desembre de 1986, en fusionar-se amb la línia 504 de Transports de Barcelona (Metro Pep Ventu­ra-Ocata) i crear-se la nova línia de TUBSAL B29 Sistrells-Oca­ta.

Autobús nº 110 de TUSA cobrint la línia 2 Sistrells -Metro-Manresà a la Carretera de Mataró. Badalona, 23 de desembre de 1985.

2 – Avinguda de Sant Salvador – Can Ruti (TUBSAL)

   El dia 3 d'octubre de 1988 es va posar en servei una nova línia d'autobusos, denominada 2, i amb l'indicatiu Avinguda de Sant Salvador - Can Ruti. Aquesta línia tenia el seu ori­gen a l´Avinguda de Sant Salvador (Artigues), conti­nuava per Alfons XIII, Francesc Macià, Creu, Francesc Layret, Presi­dent Companys i Carretera de Can Ruti fins la Residència Sa­nitària Germans Trias i Pujol (Can Ruti), on coincidia la seva terminal amb la de la línia B26. El retorn es feia per Carrete­ra de Can Ruti, President Companys, Via Augusta, Anselm Clavé, Bal­domer Solà, Alfons XIII i Avinguda de Sant Salvador. Funcionava només de dilluns a divendres, i la seva freqüència de pas era de 20 minuts. Aquesta línia 2 fou suprimida el dia 11 de Gener de 1991, en pro­longar-se fins Artigues la línia B26 i fins a Can Ruti la lí­nia B27, que passaven a cobrir tot el seu recorregut.

Autobús 8835 de TUBSAL cobrint la línia 2 Avinguda de Sant Salvador-Can Ruti a l'Avinguda del President Companys. Badalona, juliol de 1989.

2 – Montigalà – Mas Ram (TUBSAL) 
 

El dia 20 de desembre de 1993 TUBSAL va posar en servei una nova línia d'autobusos amb el número 2, Montigalà - Mas Ram. Tenia el seu origen a Montigalà, seguint per Rambla Sant Joan, Miquel Servet, Francesc Macià, Creu, Av. Martí Pujol, Inde­pendència, Rubió i Ors, Torrent de la Font, Bach de Roda, Ca­rretera de Can Ruti, Polígon Industrial de Pomar, Carretera de la Conreria i Mas Ram. La tornada la feia per Ca­rretera de la Conreria, Polígon In­dustrial de Pomar, Carretera de Can Ruti, Bach de Roda, Torrent de la Font, Rubió i Ors, Independència, Av. Martí Pujol, Josep Anselm Clavé, Alcalde Xifré, Ram­bla Sant Joan i Monti­galà.

     La línia funcionava només de dilluns a divendres, amb una freqüència de 30 minuts. Tenia dos cotxes assignats. La primera sortida des de Mas Ram es feia a les 7 i l´última a les 20.30.

 Circulà per última vegada el divendres 29 d'octubre de 1999. El seu recorregut va ser integrat en la nova línia 1.

2 / BD2 – Pep Ventura – Tanatori (TUSGSAL)

El 22 de desembre de 2003 TUSGSAL va crear una nova línia 2 Pep Ventura – Tanatori, per a comunicar la ciutat amb el nou tanatori de Can Ruti, inaugurat un mes abans. La línia tenia una freqüència d'una hora, i estava servida per un sol vehicle, un microbús. A partir del 12 d'abril de 2006 va passar a anomenar-se BD2. Sis mesos més tard, el 9 d'octubre de 2006, la línia va ser suprimida i substituïda per la BD0, una línia circular que enllaçava diversos equipaments de la zona de Can Ruti com l'Hospital Trias i Pujol, l'Institut Guttman i el Tanatori. 

Microbús 292 de TUSGSAL cobrint la línia 2 Pep Ventura - Tanatori arribant a la terminal de Pep Ventura. Badalona, gener de 2004.

Microbús 261 de TUSGSAL cobrint la línia 2 Pep Ventura - Tanatori arribant a la terminal de Pep Ventura. Badalona, abril de 2004.

BD2 – La Salut – Les Guixeres (TUSGSAL)

El 26 d'abril de 2007 es va posar el servei la nova línia BD2 La Salut – Les Guixeres, que connectava el mercat de La Salut amb el polígon industrial de Les Guixeres, passant pels barris de Sistrells, Fondo, Barri Llatí, Montigalà, Bufalà, Morera i Pomar. La línia va ser suprimida el desembre de 2011 i el seu recorregut per Les Guixeres el va cobrir la nova línia B3. 

Bibliografia: Web "Los autobuses de Barcelona" de José Mora.  

Nota XXV - El cotxe 88 de TUSA

El cotxe 88 de TUSA era un Pegaso 5024 CL. Aquest model era una versió del model 5023, que millorava les prestacions d'aquest amb la incorporació del motor horitzontal 9107, proporcionant una potència de 200 CV. 

El cotxe 88 aparcat al carrer Guifré. Badalona, 9 de gener de 1983.

El cotxe 88 va ser posat en servei el 1980. La seva pintura vermella i la franja groga que l'envoltava eren similars a l'esquema de pintura dels vehicles de TMB de l'època. L'any 1986 va ser retirat de servei a TUSA i venut a l'Empresa Rué de Castelldefels. Durant uns anys va cobrir la línia Castelldefels-Barcelona.

Bibliografia: De Hispano a Pegaso. 100 años de transporte público en España.

                   César Ariño Planchería. Barcelona, 2008.

Nota XXIV: Els autobusos 100 i 101 de TUSA

El mes de juny de 1975 es van incorporar a Transports de Barcelona dos autobusos Pegaso Monotral del nou model 6050, per a realitzar proves. Disposaven d'un motor posterior de 210 CV de potència, que els convertia en els autobusos més potents de la flota de TB. 

Els cotxes 5000 i 5001 al pati de la factoria ENASA de la Zona Franca, abans de ser entregats a Tranports de Barcelona. (Col·lecció París)

 

Van ser numerats com a 5000 i 5001. Al cotxe 5000 li van instal·lar una màquina dispensadora de bitllets fabricada per Azkoyen. Ambdós vehicles van romandre aparcats un any a les cotxeres de Llevant i Vilapicina sense fer cap tipus de serveis. 

El cotxe 5001, al costat del Pegaso Monotral 6035A nº 3248, a les cotxeres de Vilapicina. Barcelona, 30 de maig de 1976. (Col·lecció París)

 

El 23 de juny de 1976 el cotxe 5000 va començar a prestat servei a la línia 1, que circulava entre la plaça d'Espanya i el Parc d'Atraccions de Montjuïc. El cotxe 5001 va ser destinat a les línies 101 i 127, i també a la 1 quan el cotxe 5000 no podia fer el servei. 

El cotxe 5000, a la parada terminal de la línia 1, a l'Avinguda de Maria Cristina. (Col·lecció París)

 

Posteriorment, ambdós cotxes van passar a cobrir la línia EA entre la plaça d'Espanya i l'Aeroport. Els vehicles van patir gran nombre d'avaries i van ser retirats del servei. El rendiment no va ser el que s'esperava d'ells, tot i que a la mateixa època circulaven per Madrid, a la flota de l'EMT, 200 unitats del mateix model, i altres 50 donaven servei a València, a l'empresa SALTUV. 

El cotxe 5001 a l'Aeroport de Barcelona, cobrint la línia PRbis. El Prat de Llobregat, abril de 1978. (Foto J.A. Solsona, col·lecció París)

L'any 1981, els dos autobusos van ser venuts a Autocares Ravigo, empresa propietària de TUSA, que cobria les línies de transport urbà de Badalona. A TUSA els dos vehicles van rebre els números 100 i 101 i van conservar la seva pintura vermella original. L'any 1982 la part superior del cotxe 101 va ser pintada de groc. El cotxe 101 va patir un incendi, però va ser reconstruït i continuà en servei.

El cotxe 100 de TUSA (ex-5000 de TB) aparcat a la parada del carrer Fluvià, terminal de l'antiga línia 8 entre l'Ambulatori i el barri de Lloreda, un matí de diumenge. Badalona, 4 'abril de 1983.

El cotxe 100 de TUSA (ex-5000 de TB) aparcat en un dels carrers que envoltaven les antigues cotxeres de TUSA del carrer Guifré. Badalona, novembre de 1982.

 

L'any 1986, amb la posada en servei de la sèrie 8600, els cotxes 100 i 101 van ser apartats de servei. El cotxe 100 va ser desballestat. El cotxe 101 va ser apartat a cotxeres i canibalitzat per a obtenir recanvis pels antics autobusos Pegaso 6055 nºs 90 a 99 de TUSA.

El cotxe 101 de TUSA /ex-5001 de TB) aparcat darrera del cotxe 41, en els terrenys on es construirien les cotxeres de Pomar. Tots aquests autobusos estaven apartats del servei i a l'espera del desballestament. Badalona, 26 de juliol de 1986.

Bibliografia: Web "Els autobusos de Barcelona" de José Mora.

Nota XXIII - Els Pegaso 6038 de TUBSAL

Autobús Pegaso 6038 exhibit al Saló de l'Automòbil de Barcelona al maig de 1983.

El prototip de l'autobús Pegaso 6038 va ser presentat en el Saló Expomòvil de Barcelona el maig de 1978, encara que les primeres unitats de sèrie van ser entregades el 1980. El model anava equipat amb el motor Pegaso 9107, amb una potència de 200 CV. La seva producció es va estendre durant sis anys, de 1980 a 1986, i es van construir gairebé 2.500 unitats. Els darrers 6038 construïts van ser els destinats a l'empresa TUBSAL.
 Van ser els primers autobusos nous de què disposà TUBSAL. Van ser trenta-dos vehicles, carrossats per Noge, que formaren la sèrie 8601-8632.  Entraren en servei el juliol de 1986. 

Autobús Pegaso 6038 nº 8628 arribant a Can Ruti cobrint la línia B26, pocs dies després de la posada en servei de la sèrie. Badalona, 16 de juliol de 1986

Estrenaren la nova imatge de la companyia, amb els cotxes pintats de blanc i groc. La numeració també va variar, al número de sèrie del vehicle se li van anteposar dos dígits que indicaven l'any de posada en servei de l'autobús. Així, el cotxe 1 es convertí en el 8601, i el 32, en el 8632. 

Autobús 8620 cobrint la línia B25 a l'avinguda d'Alfons XIII. Badalona, 11 de setembre de 1986.

Autobús 8621 a la Via Augusta, cobrint la línia B25 camí de Barcelona. Badalona, 30 de desembre de 1987.

Al llarg de la seva vida operativa van cobrir pràcticament totes les línies de la xarxa. La sèrie es van començar a retirar el 1997, en entrar en servei els primers cotxes Mercedes Benz de pis baix, a raó d'uns deu vehicles per any. El maig de 1999, en posar-se en servei trenta cotxes nous de pis baix, tota la sèrie 8600 va ser retirada definitivament. 

Els cotxes 8621 i 8630 al carrer Francesc Layret cantonada amb la Riera Matamoros, on es trobava l'antiga terminal de la línia B28. Badalona, agost de 1989.

Set vehicles van ser enviats al Sahara en 10 de juliol de 1999, dins del convoi d'ajuda que va organitzar l'associació “Catalunya pel Sahara”. El cotxe 8602 va ser enviat a Cuba.

El cotxe 8627 a la Carretera de Mataró, cobrint la línia B30 camí de Santa Coloma. Badalona, 20 d'abril de 1992.

L'octubre de 1989 es van incorporar a la flota de TUBSAL, provinents de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), set autobusos Pegaso 6038, similars als vehicles 8600 de TUBSAL, encara que la seva carrosseria era de porta davantera i central. Van entrar en servei amb els colors de TMB, encara que amb el número de calca esborrat. 

El cotxe 101 al Passeig de Sant Joan, cobrint la línia B21 camí de Santa Coloma. Barcelona, 15 de juliol de 1992.

Progressivament van ser pintats amb els colors blanc i groc de la seva nova companyia i van rebre els números de calca següents: 8195 (ex-TMB 6164), 8196 (6169), 8197 (6178), 8198 (6177), 8299 (6195), 100 (6198) i 101 (6196). Com es dedueix per la numeració de TUBSAL, eren vehicles que havien entrat en servei a Barcelona entre 1981 i 1982. En arribar a la centena, però, TUBSAL abandonà la pràctica d'anteposar al número de sèrie els dos dígits de l'any de posada en servei del vehicle i retolà sobre els autobusos només el número de calca. 

El cotxe 8299 agafa el carril en direcció a Can Ruti, cobrint la línia B26. Badalona, 28 de juliol de 1995.

Aquests Pegaso 6038 de segona mà van fer servei a totes les línies de la companyia. Les darreres unitats van ser retirades de servei el desembre de 1997. 

El cotxe 8299, apartat a les cotxeres del barri de Manresà. Badalona, abril de 2000.

El cotxe 8196 va passar a Sarbus amb el nombre 709. El 8198 va passar a la companyia Soler i Sauret amb el nombre 47. Finalment, el xassís del cotxe 100 va ser usat com a carrossa a les cavalcades de reis. 

El cotxe 8625, apartat a les cotxeres de Manresà. Badalona, abril de 2000.

Bibliografia: De Hispano a Pegaso.100 años de transporte público en España.
                   César Ariño Planchería. Barcelona, 2008.