El
1947 Tranvías de Barcelona va prendre la decissió de modernitzar i
ampliar la seva flota d'autobusos. Va comprar a Anglaterra una
partida de 100 xassissos a la firma AEC. En aquelles dates, la firma
anglesa AEC estava en litigis amb l'alemanya AEG per la semblança de
les sigles. Per aquest motiu, la fàbrica britànica va decidir que
tots els autobusos i camions destinats a l'exportació a països de
parla hispana s'anomenessin per la marca Aclo.
La
Sociedad Financiera Industrias y Transportes importà els primers 25
xassissos del model Regent III, que van arribar a Barcelona entre
juny i setembre de 1947. Una nova entrega posterior completaria les
50 primeres unitats.
El
muntatge de les carrosseries es va fer als tallers Carde y Escoriaza
de Saragossa. Es va construir un prototipus de dos pisos, que va ser
entregat a Tranvías de Barcelona el 1948. Després de les proves
oportunes, el prototip numerat 401 va ser posat en servei a la línia
L, que en aquelles dates feia servei entre Núñez de Arce (El
Putxet) i l'avinguda de la Catedral.
 |
| Autobús Aclo nº 401, prototip de la sèrie 401-445. (Foto Col·lecció París) |
 |
| Autobús Aclo nº 401, prototip de la sèrie 401 -445. (Foto Col·lecció París) |
 |
| Autobús Aclo nº 401, prototip de la sèrie 401 - 445. (Foto Col·lecció París) |
La
capacitat de l'autobús era de 60 viatgers. A la planta inferior hi havia 27 seients,
accedint-se al pis superior per una escala interior longitudinal
disposada al llarg del vehicle. En el pis superior hi cabien 33
seients. No es permetia viatjar dempeus. L'autobús tenia una única
porta central amb accionament pneumàtic, governada pel conductor.
 |
| Vista del pis inferior del cotxe 401. A la dreta, l'escala per a pujar al pis superior. (Foto Brangulí, Col·lecció París) |
 |
| Vista de pis superior de l'autobús 401, des de la part davantera. (Foto Brangulí, Col·lecció París) |
 |
| Vista del pis superior de l'autobús 401, des de la zona posterior. (Foto Brangulí, Col·lecció París) |
 |
| El cotxe 401, circulant en proves pels carrers de Barcelona. Darrera s'hi aprecia un vell autobús de la sèrie 200. Aquests vehicles serien substituïts pels Aclo. 1948. (Foto Brangulí, Col·lecció París) |
El
1949 van ser entregats 36 nous autobusos (números 402 a 437) que van
substituir als vells autobusos de la sèrie 200. Alguns Aclo van ser
cedits a l'empresa Transportes Suburbanos, participada per Tranvías
de Barcelona, que cobria les línies interurbanes. Per aquesta raó
van ser pintats de verd i posats en servei a les línies de Badalona
(BS), Sant Adrià (BS limitada) i Sant Just (SJ).
 |
Autobús Aclo cedit a Transportes Suburbanos cobrint la línia BS al barri d'Artigas, entre Barcelona i Badalona. (Foto Col·lecció París)
 |
Autobús Aclo cobrint la línia BS a la zona de Can Canales, entre els carrers General Weyler i Ausiàs Marc. A l'esquerra s'hi aprecien les obres a la via del tramvia 70. A la dreta, un guàrdia de tràfic amb el seu característic salacot. Anys 50. (Foto Col·lecció París)
|
|
La
sèrie dels Aclo tancats va quedar completa el 1950, amb l'entrega
dels vehicles 438 a 445, últims amb porta central. Dos anys abans,
el 1948, els cinc xassissos restants van ser enviats a la factoria de
Materiales y Construcciones (MACOSA) del Poble Nou, on van fer unes
carrosseries amb notables diferències respecte de les de Carde y
Escoriaza. La principal era l'accés a l'interior, el qual es feia
per una plataforma oberta a la part posterior de l'autobús, on hi
havia una escala de cargol per on es pujava al pis superior, on hi
havia 27 seients. Al pis inferior n'hi havia 34. No estava
permès viatjar dempeus. Aquests vehicles van rebre la numeració 495
- 499. La part mecànica d'ambdues sèries era idèntica, els
vehicles eren dotats d'un motor AEC A 207 de 125 CV.
 |
| Autobús Aclo nº 487 carrossat per MACOSA a l'inici de la línia L, al carrer Balmes amb Avinguda Tibidabo, el 28 d'agost de 1956. (Foto Dewi Williams, Col·lecció París) |
El
1953 es van importar 20 nous xassissos, que també van ser carrossats
per MACOSA a la seva factoria del Poble Nou. Els nous vehicles van
rebre la numeració 475-494. D'aquesta manera es completaven els 25
autobusos que formaren la sèrie 475-499.
 |
| Autobús Aclo circulant per la Carretera de Badalona, l'actual Avinguda Alfons XIII. Anys 1950 (Foto: Brangulí, Col·lecció París) |
 |
Tramvia "tanque" de la sèrie 900 i autobús Aclo de la sèrie 400 a Sant Adrià de Besòs. Any 1955 (Foto Col·lecció París)
|
Al
llarg de la seva història, la sèrie a penes va patir modificacions
externes, excepte la col·locació dels intermitents i de les llums
de situació unificades amb la resta de material mòbil de l'empresa.
Al
gener de 1956 la companyia Urbanizaciones y Transportes (Urbas),
successora de Transportes Suburbanos, posà en servei els autobusos
Chausson de la sèrie 35-59, d´un sol pis, a la línia BS. Aquest
fet provocaria moltes queixes per part dels usuaris, ja que
paulatinament s´anirien retirant de la línia BS els autobusos
Aclo de dos pisos de la sèrie 400, que tenien més capacitat i
on pràcticament tothom tenia seient assegurat, cosa que feia
que fossin molt apreciats pels passatgers.
 |
Autobús Aclo nº 402 al carrer General Primo de Rivera (avui Francesc Layret), arribant al final de la línia BS. Darrera d'ell s'hi aprecia un segon vehicle. Any 1955 (Foto: Josep Cortinas, Col·lecció París)
 |
Conductor i cobrador del cotxe 478 al final de la línia BS a Badalona, al carrer General Primo (avui Francesc Layret). (Foto: Isabel Barquero, Col·lecció París)
|
|
De moment, la companyia
optà per fer circular els "Chausson" intercalats
entremig dels Aclo, fins a inicis de 1958, quan els Aclo van
retornar definitivament a les línies urbanes de Barcelona. El
servei quedava ara en mans dels Chausson, que fins aleshores
havien circulat alternats amb els Aclo, i que no eren sant de la
devoció dels usuaris, degut a les apretures amb què es veien obligats
a viatjar. Molts usuaris van protestar d'aquesta situació, però no
va servir de res.
 |
Autobús Aclo circula pel carrer 27 de Enero (actual Francesc Macià) cobrint la línia BS en direcció a Barcelona. A l'esquerra, guàrdia urbà amb guerrera blanca i salacot. Any 1955 (Foto Col·lecció París).
|
El
1962 van ser retirats de servei 21 autobusos de la primera sèrie
(441-445) i 17 de la segona (475-499), ja que es va decidir
convertir-los en vehicles d'un sol pis. Tots aquest autobusos van ser
enviats a la factoria Seida de Zorroza, a Biscaia, on els van
transformar en autobusos d'un sol pis, amb els mateixos elements que
s'utilitzaven per a carrossar els nous autobusos Pegaso de la sèrie
1001 - 1172. Per la seva part, Carde y Escoriaza va crear un
prototipus sobre el bastidor del 499, el qual no va tenir
continuïtat.
 |
| Autobús Aclo Seida nº 429, resultant de la transformació d'un autobús Aclo de dos pisos. Barcelona,anys 1960 (Foto Col·lecció París) |
 |
| Autobús Aclo nº 499, prototip amb una carrosseria de Carde y Escoriaza. Cotxera de Sant Andreu, anys 1960. (Foto Col·lecció París) |
Els
32 vehicles restants d'ambdues sèries van seguir en servei amb la
seva carrosseria original de dos pisos, però pintats de color blau.
Van ser traslladats al dipòsit de Sant Andreu per a cobrir les
línies de Nou Barris i fer serveis de reserva. També van cobrir la
línia 3 entre Fabra i Puig i Santa Coloma, una línia d'aportació
de viatgers al Metro Transversal, actual L1
 |
| Autobusos Aclo aparcats a les cotxeres de Sant Andreu. Barcelona, anys 1960. (Foto Col·lecció París) |
Els
autobusos Aclo seguirien en servei fins l'any 1968, en què van ser
donats de baixa definitivament. Tots van ser desballestats, excepte
els autobusos 410, 411, 424 i 434.
El
411 va ser venut a un particular de Canet de Mar, on va passar molts
anys aparcat a l'entrada del càmping El
globo rojo,
a la carretera N-II; els cotxes 410, 424 i 434, van quedar apartats
en diverses cotxeres, esperant ser convertits en peces de museu. Els
dos darrers vehicles van ser venuts a un ferraller que els
desballestà.
El
cotxe 410
El
cotxe 410 va continuar apartat al dipòsit del carrer Diputació. El
1978 es va decidir la seva reconstrucció als tallers centrals de
Vilapicina, on es va realitzar un treball artesanal davant la
impossibilitat de la recuperació de vàries de les seves peces
d'origen.
 |
| El cotxe 410 aparcat a les cotxeres de Vilapiscina, en espera de ser restaurat. Barcelona, anys 1970. (Foto M. Llevat, Col·lecció París) |
Un cop en estat de marxa, circulava habitualment a les
cavalcades de reis. Els diumenges del mes de febrer de 1981 va
cobrir una línia llançadora que unia la Plaça de Catalunya amb el
Born, on es celebrava l'exposició Trens
i Estacions.
 |
| El cotxe 410 cobrint la línia especial entre la plaça de Catalunya i el Born, on es celebrava l'exposició "Trens i Estacions". Barcelona, febrer de 1981. |
L'èxit
d'aquest servei portà a TB a crear una línia dominical entre la
Plaça Catalunya i el Zoo, anomenada Zoobus, a la qual destinà
l'autobús 410. En convertir-se en un autobús més de la flota
comercial, el vehicle va patir una sèrie de problemes: poca
freqüència de pas, avaries habituals, substitució per cotxes
estàndards... A més va ser decorat amb una decoració desafortunada
i poc acord amb l'època del vehicle. Per aquests motius la línia es
va suprimir el 1989 i el 410 va ser apartat de nou a la cotxera de
Ponent.
 |
El cotxe 410 al Parc de la Ciutadella, fent el servei Zoobus. Barcelona, setembre de 1983.
|
 |
| El cotxe 410, pintat amb la decoració de Zoobús. Barcelona, setembre de 1986. |
 |
| Pis superior del cotxe 410 durant un servei de la línia Zoobús. Setembre de 1987. |
Finalment,
el 15 d'abril de 1996 va fer el seu darrer viatge des de les cotxeres
de Ponent fins al Museu del Transport de Castellar de N´Hug. Va
trigar vuit hores en fer el trajecte pels seus propis mitjans. Allà va ser aparcat durant 11 anys, podrint-se a poc a poc, fins que
TMB el va rescatar i el va portar l'any 2007 fins a les cotxeres del
Triangle.
 |
| El cotxe 410 al Museu del Transport. Castellar de N'Hug, agost de 1996. |
El
2009, el cotxe 410 va ser traslladat a l'empresa Sesrovirenca de
Castellbisbal, on va ser restaurat de forma integral, deixant-lo de
nou en ordre de marxa. La presentació de l'autobús Aclo 410 va
tenir lloc el 20 de març de 2011, en el 2n Rally d'Autobusos
Clàssics Barcelona-Caldes de Montbui.
 |
| El cotxe 410, esplèndidament restaurat, participant en el 3r Rally d'Autobusos Clàssics Barcelona-Caldes de Malavella. Montcada i Reixac, 6 de maig de 2012. |
Bibliografia: Tranvías de Barcelona S.A. 1940- 1958
Material móvil. Autobuses y Trolebuses.
César Ariño, Barcelona, 2004.
Pàgina web Los Autobuses de Barcelona.
