Nota XLI - Les línies de troleibús de Santa Coloma.

Si bé les primeres idees per crear una xarxa de troleibusos a la ciutat de Barcelona aparegueren a mitjans dels anys 30, el fet no es concretà fins després de la Guerra Civil, a fi de resoldre els problemes de manca de material mòbil de la flota d'autobusos, destruïts gairebé tots durant el conflicte i, també, per resoldre la manca de combustible i recanvis derivada de la problemàtica generada per la Segona Guerra Mundial. Els països proveïdors estaven en plena guerra i Espanya es veia sotmesa a un bloqueig marítim a causa de les ajudes que el govern del general Franco proporcionava als països de l'Eix.

Tranvías de Barcelona va començar l'any 1940 a fer proves amb un prototip de troleibús. El dia 12 d'octubre de 1941 posà en servei la primera línia del nou sistema de transport, la FC, entre la plaça de Goya i Sant Andreu. Uns mesos més tard, el 14 de juny de 1942 s'inaugurà la línia FS, entre Sant Andreu i Santa Coloma de Gramenet. La línia era un ramal de la FC, entre el final d'aquesta al carrer Palomar i Santa Coloma. El recorregut s'iniciava al carrer Palomar, seguia pel carrer San Andrés (tornada per Torras y Bages) i passeig de Santa Coloma (en via única) fins a la plaça Nacional de Santa Coloma, actual plaça de la Vila.

Troleibús 583 cobrint la línia FI. Foto: Col·lecció París. 

El servei es va iniciar amb un sol cotxe, el 550, estrenat en aquest recorregut. Aquest vehicle era el primer de la sèrie 550-589, construïts per Maquitrans a Barcelona. Amb aquesta línia, Santa Coloma es va convertir en la primera ciutat d'Espanya, no capital de província, amb servei de troleibús.

Troleibús de la sèrie 550. Finals dels anys 50. Paseo Lorenzo Serra, Santa Coloma de Gramenet. Foto: Eva Pujol Barba. 

El 15 de desembre de 1943, a causa de l'enfonsament del pont de Santa Coloma per una riuada, el servei de la línia FS es va suspendre i va ser substituït per l'autobús AC (San Andrés - Santa Coloma).

Troleibús de la sèrie 500. Santa Coloma de Gramenet. Foto: Montse Girbau Mirabet. 

L'abril de 1944 la línia AC va ser anul·lada mentre es restablia la FS entre el carrer Palomar i el pont de Santa Coloma, on s'havia instal·lat un bucle provisional, en espera de l'acabament de les obres del pont. El servei es va cobrir amb tres cotxes. El 15 de desembre es va recuperar el servei normal de la línia FS, gràcies a l'acabament de les obres del pont. A més, la línia es va perllongar cap al centre de Barcelona, fins a la plaça d'Urquinaona.

Troleibús de la sèrie 500 amb els seus cobrador i conductor. Foto: col·lecció París

El 12 d'abril de 1945 es va inaugurar la línia de tramvia 51, entre plaça de Cataluña i Fabra y Puig. Al mateix temps, la línia FS es va perllongar fins a Fabra y Puig i l'avinguda Meridiana. D'aquesta manera es creava una correspondència entre aquestes dues línies. Es van crear bitllets combinats per ambdós serveis. Coincidint amb aquesta ampliació cap a Fabra y Puig, la línia FS va canviar la seva denominació per F51. Possiblement el trajecte fins a Urquinaona es va suprimir, ja que dos anys més tard, el 4 d'agost de 1947, es va restablir de nou la línia FS entre plaça Urquinaona i Santa Coloma. El recorregut era el següent:

Pl. Urquinaona – Ausias Marc (tornada per Caspe i Via Layetana) – Carretera de Ribas – Clot - Sagrera- San Andrés – Paseo Torras y Bages (tornada per Palomar) – Teniente Coronel Onofre – Paseo de Santa Coloma – Plaza Nacional. El servei es cobria amb 7 troleibusos.

Troleibús 527 cobrint la línia FS. 31 de maig de 1964. Foto: Wisseman. 

El 5 de maig de 1949 la línia F51 canvià la seva denominació per FI.

A partir del 15 de maig de 1950 es va establir a la línia FS la tarifa única de 1,50 pessetes.

Entre 1951 i 1952 van haver varis problemes més amb el pont de Santa Coloma. En vàries ocasions els serveis de les línies FS i FI es van veure limitats fins el pont, sense poder arribar al nucli urbà de Santa Coloma.

Troleibús de la sèrie 500 al pont de Santa Coloma. Foto: Josep Jordà Castells

El 27 de gener de 1953 s'inicià el servei nocturn a la línia FS. Dos troleibusos allargaren el seu servei entre les deu de la nit i les dues de la matinada les vigílies dels dies festius. A partir del juliol de 1960 el servei nocturn va passar a ser diari.

Troleibusos de les sèries 500 i 550 a la plaza Nacional. Santa Coloma. Foto: Carmelo Felipe. 

Troleibusos de les sèries 550 i 500 a la plaza Nacional. Santa Coloma de Gramenet. Foto: col·lecció Antonio Calzada. 

El servei durant els anys 50 i 60 es feia amb troleibusos de les sèries 500 i 550. A la terminal de la plaza Nacional (actual plaça de la Vila) es produïen grans cues, ja que les dues línies de troleibús eren els únics mitjans de transport públic que comunicaven Santa Coloma amb la xarxa del Metro. Sovint hi havia baralles per pujar als troleibusos i de vegades, els usuaris que no havien aconseguit accedir-hi desenganxaven els troles per a immobilitzar els vehicles. Santa Coloma s'havia convertit en una ciutat dormitori, amb un creixement demogràfic espectacular. Si el 1962 hi vivien 32.000 persones, el 1968 ja hi havien 91.162 habitants. Cada dia 30.000 colomencs feien el trajecte entre la seva ciutat i Fabra y Puig, on hi podien enllaçar amb el Metro Transversal i altres línies de troleibús, autobús i tramvia. Per cobrir aquest serveis hi havia 30 troleibusos.

Troleibús 583. Paseo Lorenzo Serra, Santa Coloma de Gramenet. Foto: col·lecció Joaquín Canales

Troleibús 556 i un altre de la sèrie 500 a Sant Andreu, a finals dels anys 50.  Foto: Antoni Moltó i Arissa.

A partir de 1963, a les hores punta s'incorporaven a la línia FS 5 autobusos Aclo de dos pisos per a reforçar el servei.

El 27 d'agost de 1964 s'inaugurà un bucle terminal als carrers Santa Coloma, García Morato i San Carlos. Va ser realitzat per a què els troleibusos Vetra de la sèrie 700, més grans que els 500 i els 550, poguessin arribar fins al centre de Santa Coloma. El nou terminal de les línies FI i FS es va establir al carrer García Morato des del dia 22 de setembre de 1964.

Troleibús 725 a la parada terminal de la sèrie 35 (antiga FS). Santa Coloma de Gramenet, 17 de juny de 1966.  Foto: Jordi Ibáñez.

Abans, el dia 10 de setembre, canvià la nomenclatura d'ambdues línies. La línia FI passà a ser la línia 3. La línia FS passà a ser la línia 35.

A les dues setmanes, la línia 3, servida per troleibusos de la sèrie 600, va passar de nou a la terminal de la Plaza Nacional, deixant la terminal de García Morato per la linia 35, coberta per troleibusos de la sèrie 700. En aquesta terminal també es produïen grans cues i conflictes. Sovint la Guàrdia Civil hi havia de posar ordre. Els troleibusos ja hi sortien plens i no paraven fins a Sant Andreu. Aquesta situació es va allargar fins l'any 1968, quan va entrar en servei l'estació de Metro de Torras y Bages i es posaren en funcionament les línies d'autobús 103 i 203, que enllaçaven aquesta estació amb els barris de Fondo i Singuerlín. 

Troleibús 612 a la línia 3 (antiga FI). Santa Coloma de Gramenet, 1968. Foto César Ariño Planchería

Troleibús 612 a la línia 3. Darrera, un altre 600 i un troleibús de la sèrie 700 cobrint la linia 35. Santa Coloma de Gramenet, 1968. Foto: Bonaventura Coll. 

El 7 d'octubre de 1968 va ser el darrer dia de circulació dels troleibusos a Barcelona, i també a Santa Coloma. Altres fonts indiquen que el darrer dia de circulació va ser el 31 d'octubre. La xarxa de troleibusos de Barcelona va funcionar durant 27 anys (1941 - 1968) i arribà a tenir 13 línies. 

Bibliografia

web Los autobuses de Barcelona.
Pepe Mora.

Memorias de un peatón. Tranvías y trolebuses de Barcelona. 
Manuel Giménez Attenelle
Barcelona, 1997

Nota XL - El cotxe 31 de TUSA.

El cotxe 31 de TUSA era un Pegaso Comet 5062. Aquest vehicle va entrar en servei a URBAS el 1966 amb el número de calca 192. Posteriorment va ser venut a TUSA. 

 

El model Pegaso Comet 5062 era la versió urbana del model 5061. Muntava un motor 9025 diésel de quatre temps, amb una potència de 125 CV a 2.400 r.p.m. I una caixa de canvis de quatre velocitats. El vehicle tenia una llargada de 9,7 metres i una amplada de 2,5 metres. Podia transportar 18 passatgers asseguts i 66 dempeus. 

 

Al llarg de la seva vida a TUSA, el cotxe 31 va cobrir sobretot la línia 8, entre l'ambulatori i Lloreda. Possiblement va ser retirat a finals dels anys 70. 

 

Cotxe 31 de TUSA. Foto Col·lecció París.

Cotxe 31 de TUSA. Foto Col·lecció París.

 

Nota XXXIX - El cotxe 30 de TUSA.

El cotxe 30 de TUSA era un autobús Sava-Austin  BMC, matriculat el 1965. Va ser posat en servei per l'empresa URBAS, on portà el número de calca 193. Posteriorment va ser venut a TUSA. 
 Disposava de dues portes de quatre fulles, plegables dos a dos. L'eix davanter quedava per davant de la porta davantera.

El 1969 va inaugurar el servei de la línia entre l'ambulatori i el barri de Lloreda, el que seria després la línia 8.

Durant els anys 70 va cobrir sobretot la línia 6, entre l'estació de RENFE de Sant Adrià i Llefià. Possiblement va ser retirat de servei a finals dels anys 70.

He trobat molt poca informació d'aquest vehicle, i dues fotografies de poca qualitat, que es reprodueixen en aquest article. En la primera, l'autobús es troba estacionat a Pomar, a la zona on les autoescoles feien les pràctiques de conducció. A la segona, el cotxe 30, vist per la zona posterior, circula per Sant Adrià de Besòs.

El cotxe 30 a Pomar l'any 1975. Foto Col·lecció París

El cotxe 30, vist per la part posterior, a Sant Adfrià de Besòs. Foto Col·lecció París

Nota XXXVIII - El Vapor de la Costa

 

Durant l'estiu de 1988, RENFE va posar en servei dos dies a la setmana el tren turístic "El Vapor de la Costa", format per la locomotora de vapor 282-F-0421 Garrat, anomenada "La Garrafeta", i quatre cotxes Lucky provinents de cotxes 6000 restaurats.  La locomotora havia estat restaurada durant 1988 als tallers de Sant Andreu Comtal. 

Aquest tren turístic sortia de Blanes pel matí amb destinació Barcelona. A la tarda feia el trajecte invers. No feia parades. Era un servei pensat especialment per què els turistes que s'allotjaven a la Costa Brava Sud passessin un dia a Barcelona. El servei no va tenir continuïtat en anys successius.

El Vapor de la Costa al antic pas a nivell de l'Avinguda Sant Ignasi de Loiola. Badalona, agost de 1988. Foto: Pere París.

El Vapor de la Costa passa pel davant de l'antiga fàbrica La Llauna. Badalona, agost de 1988. Foto: Pere París.

La Garrafeta a la Rambla. Badalona, agost de 1988. Foto: Pere París.

El Vapor de la Costa al seu pas per la Rambla. Badalona, agost de 1988. Foto: Pere París.

Nota XXXVII - Els autobusos Pegaso 6035 d'URBAS

Urbanizaciones y Transportes (URBAS) va disposar a la seva flota de 40 autobusos Pegaso Monotral 6035-4, que es van incorporar a la companyia en diferents anys. Van ser carrossats per Hugas.

 

A finals de 1965 van arribar els primers sis vehicles, numerats 201 a 206. Eren idèntics als Pegaso Monotral 6035 de la sèrie 1900 que aquells anys estrenava Tranvías de Barcelona, excepte en el color de la carrosseria, verd fosc a la part inferior i crema a la part superior, els colors d'URBAS. Al poc temps d'entrar en servei ja van patir una reforma: al cotxe 205 se li va suprimir la porta central, mentre als altres cinc vehicles se'ls va suprimir la porta posterior, per a convertir-los en vehicles de servei d'agent únic (conductor-cobrador).

Cotxe 205, al qual ja se li havia suprimit la porta central. Foto: Col·lecció París.

 L'any 1966 arribaren els cotxes 207 a 220; el 1969, el 221 i el 222; i el 1970, del 223 al 232. Aquests 26 vehicles ja van sortir de fàbrica amb la carrosseria de dues portes, davantera i posterior. 

Cotxe 208 a la cotxera de Ponent. Foto: J.A. Solsona, Col·lecció París.

Cotxe 217 fent servei a la línia MO entre Barcelona i Mollet del Vallès. Foto: Col·lecció París.

  Finalment, el 1971 entraren en servei les vuit darreres unitats, numerades 251 a 258. Aquests autobusos tenien d'origen porta davantera i central. 

Cotxe 256 amb la seva pintura d'origen, verd i crema.Al seu costat, el cotxe 255 pintat amb els dos tons de verd Porcioles propis de TB. Cotxera de Ponent. Foto: J.A. Solsona, Col·lecció París.

Tots aquests vehicles van fer servei a les línies interurbanes d'URBAS del Barcelonès Nord, i també a les Baix Llobregat. Amb seva entrada en servei els Chausson i els Pegaso Chausson començaren a ser retirats de servei. 

Cotxe 215 estacionat a les cotxeres dels carrers Pere IV- Puigcerdà. Foto: Col·lecció París

Cotxe 228. Foto: Col·lecció París.

Quan Transports de Barcelona va comprar URBAS, l'any 1975, a alguns vehicles de la sèrie 200 se'ls va fer un canvi en la disposició de les portes, van perdre la porta posterior i a canvi se'ls va obrir una porta central, per adaptar-los al servei d'agent únic. També van ser pintats amb els colors verd Porcioles. A partir de 1978 alguns autobusos van rebre el nou esquema de pintura de la companyia, de color vermell amb una franja groga que envoltava el vehicle. 

Cotxe 231, ja pintat amb els dos tons de verd Porcioles, a la plaça Universitat de Barcelona, a punt de començar el servei de la línia UC entre Barcelona i Castelldefels. Foto: Col·lecció París.

Cotxe 253, ja pintat de vermell i amb la franja groga envoltant el vehicle, encara que la foto és en blanc i negre. Estacionat al Paral·lel, a punt d'iniciar el servei de la línia EC fins a l'Aeroport. 4 d'abril de 1979. Foto: Manuel González Márquez, Col·lecció París.

Amb l'entrada en servei dels nous Pegaso 6038 (sèrie 6000), el 1980, començaren a ser apartats de servei. Les darreres unitats van circular l'any 1986. La majoria dels vehicles van ser desballestats, encara que alguns van acabar els seus dies fent servei en altres companyies de transport.

Bibliografia: Blog “El tranvía 48”, de Ricard Fernández Valentí.